El mes d’abril té com a protagonista la il·lustradora Júlia Cano que, amb el seu jardí ple de flors, ens convida a reflexionar sobre la cura de la natura i la intervenció humana al Medi Ambient.
Júlia Cano, el triomf del dibuix a mà alçada
La il·lustradora Júlia Cano és graduada en Filosofia i va cursar el màster em màster en Disseny i Il·lustració per la Universitat Politècnica de València.
Júlia és una il·lustradora en gran part autodidacta, passeja entre el text i el dibuix, explorant amb un traç lliure i de mà alçada on allò quotidià es barreja amb allò imaginat. El seu treball naix de l’observació, la curiositat i el desig de mirar el món una mica més a poc a poc.
El seu treball inclou projectes de cartelleria, editorial i producte. Entre ells es troben el cartell de Ho’oponopono yomimeconmigo a Russafa Escènica, la portada de Circumstàncies possibles (L’Eixam Edicions), il·lustració per a Oxxo Wedding, el calendari solidari 2026 per a l’Associació Contra el Càncer de Mama de Caravaca i l’etiquetatge de productes de Bodega Eras. Actualment experimenta amb el dibuix aplicat a la ceràmica, realitzant altars i taulells il·lustrats.
Entrevista a Júlia Cano
Com es va despertar en tu la necessitat o el desig de dibuixar? Quin és el teu primer record amb un llapis a la mà?
La veritat és que ni tan sols ho recorde. La meua mà mai ha estat lluny d’un llapis. Sempre he tingut al meu voltant fulls i colors que m’han acompanyat mentre somiava i jugava, així que dibuixar ha sigut per a mi una cosa molt natural des de sempre.
Tens algun ritu especial, alguna mania, quan t’enfrontes a un projecte creatiu?
Intente recordar les coses que m’inspiren. Primer pense, després observe i, finalment, ordene. Més que buscar referències noves des del principi, preferisc explorar allò que ja conec i donar-li una volta per transformar-ho en alguna cosa diferent, com si fora un eco nou. Ho faig així per no condicionar massa la meua imaginació.
Com definiries el teu estil?
Diria que el meu estil és prou lliure i de mà alçada, amb un traç viu i gestual. M’interessa que el dibuix conserve moviment i una certa espontaneïtat. Solc combinar línia solta amb taques de color molt lleugeres, encara que no em tanque a res.
Quina tècnica o material prefereixes a l’hora de treballar?
El que més m’agrada és treballar amb llapis, paper i tinta. M’interessa el contacte directe amb els materials i el procés manual. Tot i això, si la idea és interessant, no tinc una tècnica tancada: qualsevol material o eina pot servir-me per a desenvolupar-la.
Per què has triat aquesta imatge per al Calendari Solidari de La Imprenta CG?
He triat aquesta imatge perquè convida a aturar-se i pensar en el seu significat. Planteja una pregunta: què hi havia abans, la trampa o les flors? Saben els óssos que la trampa és perillosa i per això intenten substituir-la per alguna cosa bella? O no ho saben i estan en perill? També suggereix un altre dubte: qui es comporta realment de manera “humana”, qui posa la trampa o qui cuida i rega un jardí? És una imatge que busca provocar reflexió més que donar una resposta tancada.
Qui són els teus referents o influències en literatura, música, etc.? Ens recomanes una pel·li i un llibre?
Crec que aquesta és la pregunta més complicada de totes per a mi, perquè gaudisc tant que em costa triar. Un text que em va canviar la percepció de les coses va ser l’assaig Del paro al ocio de Luis Racionero, junt amb el seu llibre Filosofías del underground.
També vaig gaudir molt amb la imaginació viva d’Irene Solà, però un referent important per a mi és la periodista Leila Guerriero: els seus textos tenen una lucidesa i una precisió admirables; em va fascinar Teoría de la gravedad. Un llibre que pense que tothom hauria de llegir (perquè, a més, és curt) és Esto es agua, de David Foster Wallace.
Si parlem de música, encara es complica més l’assumpte, però crec que entre les meues bandes favorites hi ha The Stone Roses, The Smiths, The Durutti Column o Talk Talk. La música és un paisatge. No puc dir quin paisatge és millor: tots són diferents.
En pel·lícules ja em fa por entrar. Ho deixem ací.
Creus que el treball d’il·lustrador està prou reconegut? Què faries per millorar la situació?
No, el treball d’il·lustradora està poc reconegut. És un sector molt mal pagat, amb molta precarietat i condicions desiguals, on la majoria de professionals treballen com a autònoms i assumeixen una gran inestabilitat.
A més, el treball creatiu sovint està infravalorat. Per millorar la situació faria falta una major regulació del sector, tarifes més justes i una major consciència sobre el valor del treball creatiu.
Quin consell t’hauria agradat rebre quan vas començar?
Considere que encara estic començant. Diria: tingueu paciència, envolteu-vos de bons amics, parleu bé dels vostres companys i ajudeu-vos molt entre vosaltres, perquè creieu-me: cal ajuda per avançar en aquest món enrevessat.
A La Imprenta CG estem molt agraïts a Júlia Cano per haver participat al nostre calendari solidari.
Els beneficis de la venda estan destinats a la Fundación Ronald McDonald, que ofereix allotjament gratuït a les famílies els fills de les quals estan hospitalitzats a València.
A més, el nostre calendari solidari té com a objectiu visibilitzar el treball d’il·lustradors valencians, tant dels més consagrats com dels joves que comencen.
