La il·lustradora Helena Moral és l’encarregada d’il·lustrar el mes de novembre al nostre calendari solidari. Per això, ha creat una il·lustració en exclusiva, inspirada en l’eslògan de la Fundación Ronald McDonald: “la llar no és un lloc, és un sentiment”.
El hogar es un sentimiento con Helena Moral en el calendario
Helena Moral és graduada en Belles Arts i en el Màster en Disseny i Il·lustració per la Universitat Politècnica de València. Treballa com a freelance des de 2024, especialitzant-se en gràfica publicitària i il·lustració.
La seua pràctica es desenvolupa a través de la il·lustració amb tècniques analògiques (principalment amb aquarel·la), que aplica sobretot en projectes editorials i de cartelleria.
Entén la il·lustració com una eina de comunicació i també de transformació. Per això, treballa des d’una òptica càlida i comunitària, amb especial interés en la diversitat, la sostenibilitat i el reforç de la identitat cultural.
Al llarg del seu recorregut ha col·laborat amb institucions i entitats com l’Ajuntament de Xàtiva, la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, el Consell Valencià de la Joventut, Centre Habitare o Museari, així com amb col·lectius socials com Bioagradables i Arc de Sant Martí LGTBIQ+.
La seua feina busca generar diàleg, fomentar la diversitat i enfortir la identitat cultural des d’una perspectiva crítica i transformadora, sempre amb el propòsit de crear projectes que no només funcionen a nivell visual, sinó que aporten valor humà i social.
Entrevista a la il·lustradora Helena Moral
Com es va despertar en tu la necessitat o el desig de dibuixar? Quin és el teu primer record amb un llapis a la mà?
La necessitat de dibuixar és una cosa que m’ha acompanyat des que tinc ús de raó, no recorde la primera vegada que ho vaig fer, com no recorde la primera vegada que vaig caminar, però són dues coses que van ocórrer més o menys al mateix temps, o això em diuen. També tinc la immensa sort de què el meu entorn i família ja era creatiu, fet que va potenciar des de ben menuda el meu interés per tot el que és artístic
Tens algun ritu especial, alguna mania, quan t’enfrontes a un projecte creatiu?
Diria que no tinc cap mania diferent de la de qualssevol altra persona del sector, tal vegada, i per trencar amb clixés sobre les persones creatives, diria que soc molt metòdica, organitzada i, fins i tot quadriculada quan estic realitzant alguna il·lustració, tota aquesta idea de persona caòtica que crea no va gens en mi. Necessite molta tranquil·litat, calma i control sobre l’entorn per poder realitzar una peça amb un mínim de qualitat, el caos és contrari a mi, necessite molta concentració i saber exactament el que estic fent, com i per què.
Com definiries el teu estil? Quina tècnica o material prefereixes a l’hora de treballar?
Esta és fàcil! Pràcticament tot el meu treball el faig en aquarel·la, el meu estil és figuratiu, força realista i de colors tranquils, em recolze molt en la línia del dibuix per a construir la forma. Crec que el fet de treballar en aquarel·la ha afavorit molt tot el que comentava a la qüestió anterior, és una tècnica molt agraïda quan la domines, però molt exigent donat que no admet l’error, qualsevol pinzellada mal donada va a vores al resultat final, i haver insistit al llarg dels anys en l’aquarel·la m’ha fet entendre este fet fins a interioritzar-lo dins de la mateixa metodologia de treball.
A nivell ja més de concepte, tracte d’incloure sempre una xicoteta dosi politicosocial en el meu treball, m’interessen molt els moviments socials, la força col·lectiva i les cures, per això estes qüestions sempre apareixen a les meues il·lustracions, des d’una perspectiva càlida, positiva i transformadora, o almenys això intente.
Tampoc tanque portes a altres tècniques, i sempre que puc intente provar coses noves i experimentar, és per això que la meua il·lustració per a este calendari solidari està feta en digital, que just és l’entorn en què més insegura em trobe a l’hora de dibuixar, el que menys domine, però vaig trobar una fantàstica oportunitat quan em vàreu convidar a participar per a sortir de la meua zona de confort i provar alguna cosa nova, tot i que, crec que mai abandonaré l’entorn analògic, gaudisc massa el tacte del paper.
Per què has triat aquesta imatge per al Calendari Solidari de La Imprenta CG?
Com que vaig crear la il·lustració exclusivament per al calendari, vaig voler inspirar-me en l’eslògan de la casa Ronald, “la llar no és un lloc, és un sentiment” pense que és una frase molt potent i esperançadora. Parla de com són d’importants les cures i les xarxes, perquè pugues considerar un espai verdaderament casa, i aquest concepte cada dia pren més força no sols en el meu treball sinó també en la forma en què concep els espais que ocupe i les persones en qui em relacione.
Qui són els teus referents o influències en literatura, música, etc.?
El que més consumisc en l’àmbit cultural és, en molta diferència música, generalment dic que el que més escolte és rock,tant clàssic com contemporani, tot i que, quan em surt el wrapped aquest anual de certa plataforma, aquesta afirmació perd consistència, perquè les meues llistes de reproducció no tenen cap lògica, escolte música en valencià, reggae, ska, folk, rock, reggaeton… Però també puc estar escoltant perfectament una marxa mora o un cant de batre.
M’agraden molts grups com The Clash, The Police, o T. Rex, en castellà Marea o Extremoduro, però també escolte artistes més actuals i de l’escena valenciana com La Gossa Sorda, Auxili, Aspencat o Orxata i no em negue a escoltar propostes musicals totalmente distintes com Metrika o la Pili.
Ens recomanes una pel·li i un llibre?
Tot i que tinc més llibres esperant ser llegits dels que m’agradaria admetre, un dels últims que m’ha marcat, i que encaixa molt amb tot açò dels processos lents, de posar estima en tot allò que fas i les cures seria Dorayaki, de Durian Sukegawa. Me’l va regalar ma mare, i després d’haver-lo llegit vaig entendre perfectament per què el va escollir per a mi. Ara, si decidiu llegir-lo prepareu els mocadors per al final.
També recomanaria moltíssim dues novel·les gràfiques meravelloses, tant pel que fa a història com per estar realitzades en tècniques analògiques amb una delicadesa i textures exquisides que són El cuerpo de cristo, de Bea Lema i Barbecho, de David Sancho, ambdues amb importants guardons més que merescuts.
Pel que fa a pel·lícules no tinc cap recomanació en especial.
Creus que el treball d’il·lustrador està prou reconegut? Què faries per millorar la situació?
Dubte molt que algú puga contestar afirmativament a aquesta pregunta. Si ja era un ofici infravalorat i mal remunerat, amb tot el tema de la IA generativa s’ha desvirtuat encara més, el sector afronta més dificultats que mai.
Tot i això, i per buscar aspectes positius, i sense voler caure en la romantització de la professió ni molt menys, diria que ningú entra en aquesta professió buscant fer-se ric. Crec que la motivació per al sector és molt més interna, més honesta i, per tant, enormement personal, una cosa que la IA mai tindrà. Mentre es puga viure de la professió continuarem creant, però també reclamant els drets i remuneracions que el nostre treball mereix.
Quin consell t’hauria agradat rebre quan vas començar?
Crec que vaig rebre bons consells en començar, però potser no els vaig donar la importància que mereixien. El que més remarcaria és el de no tirar la tovallola, hi ha moments en què la feina baixa, o un client no et tracta com deuria, potser algun comentari desafortunat, i quan aquestes qüestions són sobre el teu treball, tendim a prendre-les molt a pit. De seguida apareixen pensaments d’abandonar, de buscar una feina més segura o més estable, però si aguantes prou temps tot va a millor (ningú t’estalvia aquests moments) continuen estant, però també apareixen situacions que et reafirmen, i a poquet a poquet vas focalitzant-te més en les positives que en les negatives.
Il·lustració de fons per a Teatre de l’Abast, representació teatral de la Crema de xàtiva 2024. Fotografia de Àlex Gutiérrez Taengua.
Moltíssimes gràcies a Helena Moral per formar part del nostre calendari solidari. Per a l’equip de La Imprenta CG és un projecte molt especial, ja que tots els beneficis estan destinats a la Fundació Ronald McDonald, que ofereix allotjament a les famílies els fills de les quals estan ingressats a l’Hospital La Fe de València.
