El mes de juny està protagonitzat per la il·lustradora Judit Balbastre que, amb la seua imatge especialment creada per al nostre calendari solidari, ens trasllada als estius de la infància, camí de la platja en un vell cotxe.
Judit Balbastre, imatges simbòliques, colors contundents i narratives visuals directes
La il·lustradora Judit Balbastre és graduada en Disseny i Tecnologíes Creatives i ha cursat el Máster en Disseny i Il·lustració, ambdós per la Universitat Politècnica de València. El seu treball com a il·lustradora es desenvolupa en l’àmbit de la imatge digital. A través de composicions simbòliques, colors contundents i narratives visuals directes, desenvolupa un univers gràfic propi des d’una perspectiva sensible i comunicativa. Entén la seua pràctica com una eina capaç de generar connexió i diàleg, situant la creativitat al servei dels contextos i les realitats que ens travessen.
Entrevista a Judit Balbastre
Com es va despertar en tu la necessitat o el desig de dibuixar? Quin és el teu primer record amb un llapis a la mà?
És una cosa que sempre m’ha acompanyat. Des de ben menuda, era més feliç quan tenia alguna cosa per a dibuixar i alguna superfície on fer-ho. No recorde exactament quan vaig començar a agafar un llapis, però el primer record que conserve relacionat amb el dibuix és el de jugar a crear formes al passadís de casa amb el fil dental dels meus pares.
Tens algun ritual especial o alguna mania quan t’enfrontes a un projecte creatiu?
Diria que soc una mica impacient quan dibuixe. Quan tinc una imatge al cap, necessite veure-la acabada com més prompte millor, i soc capaç de passar-me hores —fins i tot tot el dia— treballant sense parar. Com a mania, odie el procés d’esbossar: tire quatre gargots mal fets en un paper i, en qüestió de minuts, ja estic davant de l’ordinador intentant donar-li la forma definitiva que tinc al cap.
Com definiries el teu estil?
El meu estil combina una línia clara i definida amb paletes de color molt deliberades, cada projecte té la seua pròpia identitat cromàtica. M’interessa molt la narrativa, les meues il·lustracions sempre intenten contar alguna cosa o generar una posició, no només decorar. Treballe còmoda en registres molt diferents, des de la il·lustració editorial fins al cartell o el còmic, però crec que hi ha una veu consistent darrere de tot.
Quina tècnica o material prefereixes a l’hora de treballar?
Treballe principalment en digital, ja que és el mitjà amb què em sent més còmoda i àgil. Tot i això, sempre que tinc l’oportunitat d’incorporar algun element artesanal al procés, ho gaudisc especialment. Treballar amb les mans requereix una atenció i un temps diferents; és un ritme més pausat que t’obliga a estar present i que, al mateix temps, resulta gratificant.
Per què has triat aquesta imatge per al Calendari Solidari de La Imprenta CG?
Vaig voler participar en el calendari amb una imatge creada expressament per a l’ocasió. La convocatòria em va arribar en ple estiu i, casualment, en aquells dies estava escoltant molt Pájaros de Barro, de Manolo García. És una cançó que, especialment quan comença a arribar la calor, té la capacitat de transportar-me al cotxe vell de mon pare, camí de la platja, travessant els canyars propers a la costa mentre sonava a la ràdio. És un record senzill però molt tendre, i una de les imatges que, per a mi, representen millor l’estiu.
Qui són els teus referents o influències en literatura, música, etc.?
Pel que fa a la literatura, he de reconéixer que soc menys llegida del que m’agradaria. Això sí, soc una gran aficionada a la novel·la gràfica i, en aquest terreny, no tinc massa manies: qualsevol estil gràfic que em cride l’atenció ja té moltes paperetes per enganxar-me.
Musicalment, soc bastant eclèctica. Al matí puc estar escoltant als Dire Straits, a la vesprada The Prodigy i, a la nit, uns bons passodobles. Tot i això, si haguera de destacar alguns grups especialment estimats, serien els Talking Heads i The Smiths. Últimament també estic molt amb The Magnetic Fields. Tenen una sensibilitat molt particular que inevitablement em desperta imatges al cap.
Ens recomanes una pel·li i un llibre?
Un llibre, “La alegre vida del triste perro Cornelius, de Marc Torices.
En quant a pel·li, si soc honesta, El Señor de los Anillos, especialment Las Dos Torres en versió estesa. Sempre n’he sigut molt fan.
Quin consell t’haguera agradat rebre quan vas començar?
Considere que just estic començant, però si hi ha una cosa que he anat observant és la importància de moure’s i crear xarxa. Compartir el que fas, conéixer altra gent creativa i participar en projectes o espais comuns acaba obrint moltes portes. Al mateix temps, crec que també és important perdre la por a mostrar el teu treball, una cosa que jo mateixa continue intentant aplicar-me en el dia a dia.
Moltes gràcies a Judit Balbastre per col·laborar amb nosaltres en el nostre calendari solidari. Este projecte té una doble vessant, d’una banda servix per a promoure el treball d’il·lustradors valencians i, d’altra banda, els beneficis obtinguts de la seua venda està destinats a la Fundación Ronald McDonald.
